La reabsorció ossia és la perdua d'os maxil-lar al lloc on se subjecten les dents.
També es coneix com a reabsorció dental, la qual pot arribar a tal punt de no permetre la col-locació d'implants dentals convencionals per no trobar un lloc on subjectar-los, i en aquest cas s'haurà de procedir a una regeneració ossi.
En termes generals, aquesta reabsorció es deu a la periodontitis (piorrea) o l'ús de pròtesis removibles (de posar i treure) durant molt de temps. La pèrdua de l'os que envolta les dents és un fenomen que es produeix en molts pacients i que es coneix
com a reabsorció dental.
La solució més segura i eficient que pot prevenir la pèrdua de pinyol és la substitució immediata de les dents perdudes amb implants dentals. Per descomptat, podem reemplaçar les dents amb protesis fixes o removibles, però en aquests casos no s'evita la reabsorció ossia.
Però la pèrdua ossia també pot ser fisiologica per atrofia, relacionada amb l'envelliment i la pèrdua de dents, o estar associada a periodontitis i infeccions bucodentals recurrents.
També cal recordar que, encara que s'hagi perdut parcialment o totalment tot l'os, les dents fixes encara són possibles gracies a tècniques avançades, indolores i mínimament invasives disponibles actualment. Hi ha diferents possibilitats de tractament de les atrofies ossies per pèrdua d'os maxil-lar tant en longitud com en gruix, cosa que incapacita el pacient per subjectar correctament una dentadura postissa.
L'empelt de pinyol maxil-lar és un procediment quirúrgic que s'empra en odontologia per col-locar un material de farciment ossi i una membrana biològica amb l'objectiu de regenerar una drea del maxil-lar que s'ha vist afectada per la pèrdua ossia.
El procés consisteix a emplenar el si maxillar d'os artificial, esperar aproximadament sis mesos per comprovar que el farcit consolida i després col-locar els implants. De tot empelt, el 35% es perd de manera natural, i cal controlar molt que no s'infecti. Un altre tipus d'empelt comprèn la presa d'os d'una zona donadora: maluc, ràdio, carlota craniana, etc. per ser collocat en blocs en els maxil-lars reabsorbits unint-los a ells amb xinxetes ossies. Aquest últim és un procés llarg i delicat, ja que s'ha de fer al quiròfan, de cirurgia cruenta i fins passat els nou mesos no es poden col-locar els implants, després esperar el temps d'osteointegració dels mateixos i recent col-locar la protesi, en total aproximadament any.
Una altra opció són els implants dentals zigomatics, es col-loquen al quiròfan, s'entra aproximadament pel centre de paladar i de forma inclinada cap al pòmul ha de travessar el maxil-lar superior, sortir per la fossa zigomatica i ancorar-se al zigoma cranial, cirurgia cruenta i molt delicada per les zones per on passa l'implant dental.
Actualment hi ha uns implants monofàsics dissenyats per a aquestes situacions, i que ens permeten, en els casos de reabsorcions o atrofies ossies, ancorar-nos als ossos maxil-lars, mitjançant una técnica quirúrgica mínimament invasiva, i ens permeten col-locar-hi una pròtesi fixa. cinquanta dies de la col-locació. Un cop col-locats, a la boca ja queden exposats els caps d'aquests implants en què es cargolarà la protesi fixa definitiva. Aquests implants estan resultant ser una veritable revolució dins la Implantologia moderna.
A la foto que acompanya aquest article podem veure el seu disseny, i les radiografies d'un cas solucionat amb la col-locació dels mateixos, a un pacient que ja no podia menjar amb les protesis completes dentals de posar i treure.
No segueixi patint per haver de portar dentadures postisses que no se subjecten, que es mouen i li produeixen rascades, que li impedeixen mastegar correctament i se surten en parlar, menjar o tossir. Consulteu-nos el vostre cas i us podrem explicar com recuperar la qualitat de vida perduda i lluir un somriure de cinema!
